M/N «Lago Como» -V i últim-

Anar a l’article original

Tal com deia a l’última entrega (Lago Como IV), vaig desembarcar a Màlaga el 13 de juliol. Prèviament havia preparat instruccions per escrit del funcionament de tots els aparells de l’estació i ajudes a la navegació perquè al meu relleu no li passés el que em va passar a mi quan vaig embarcar. En tot cas vaig poder ser amb en Joan, el meu relleu ─companys d’estudis i amic─ un parell d’hores i fer-li cinc cèntims de tot plegat.

Els dos mesos i mig de vacances passaren en un sospir. Em vaig apuntar a una acadèmia i em vaig treure el carnet de conduir motos i cotxes. Amb el ciclomotor «Peugeot» de ma mare vaig fer molts quilòmetres aquell estiu: Vaig anar un cop als Pirineus, concretament a la vall de Benasque, sovint anava a la serra del Montmell i més sovint anava i tornava de Cubelles a Barcelona. A les costes de Garraf no em passava ningú…

Vaig fer un viatge a Itàlia tot sol: Tres setmanes voltant per les ciutats del nord d’aquest país. Moltes nits dormia al tren doncs, en aquella època, als trens italians, estirant de la part de baix de dos seients enfrontats, s’aconseguia un còmode llit i com els trens nocturns intercity anaven casi buits, sempre trobaves un departament per a tu sol. A banda de per desplaçar-se i per dormir, el tren també et permetia fer coneixences. A les ciutats dormia als youth hostels. Vaig quedar fascinat per les antigues ciutats-estats italianes, especialment de Florència on m’estava hores assegut a la loggia de la Piazza della Signoria.

El 25 d’agost, ja amb el carnet de conduir provisional a la butxaca, després d’haver anat amb motos velles des que tenia 14 anys, em vaig comprar una OSSA Enduro 250 nova de trinca! 14.000 pessetes d’entrada i la resta amb dotze lletres mensuals de 2.400 peles avalades per mon pare. Era un tiro i havia d’anar molt en compte per no fotrem-la per barret. Un veí de Barcelona em va llogar ─per 180 peles al mes─ un espai en el seu garatge per guardar la moto.

L’últim i millor de les vacances va ser el coneixement carnal, el sexe i l’amor desinteressat. Una noia de la meva edat o potser un xic més jove, però molt més madura que jo i infinitament més experta que jo en afers sexuals, es va fixar en mi, li vaig agradar i se’m va abraonar casi sense preàmbuls. Probablement no vaig estar a la seva alçada, però va ser fantàstic. En anys posteriors vam tenir relacions esporàdiques, però molt satisfactòries. Moltes gràcies P.

El 28 de setembre vaig comunicar al cap de personal de la naviliera que estava prest per embarcar, però no ho vaig fer fins el primer d’octubre a Màlaga (Vaig cobrar pel viatge i per la espera d’embarque 3.359 pessetes, de manera que en vaig sortir guanyant 500 peles!).

A partir d’ara empraré la forma present doncs és la forma que s’empra en els quaderns de bitàcola.

En Joan em deixa l’estació en perfecte estat. Quan torni a desembarcar per fer la puta mili, em tornarà a rellevar. D’altra banda ja no hi són ni l’Álvaro ni en Federico, segon i primer oficial abans, en el seu lloc hi ha un murcià de qui no recordo el nom i en Fermín, un gadità molt de la broma. En Tasio i en Raül tampoc hi són. De Capi segueix l’Isidoro que, tot i ser nebot d’un membre del franquista Consejo del Reino, és un paio molt liberal i bona ona a part de ser un excel·lent capità.

Salpem cap les illes Canàries on entrem per Sta. Cruz de Tenerife, després Las Palmas, Arrecife i altre cop Tenerife. En aquest últim port faig una breu visita a l’òptica de la simpatia gratuïta i dels escots generosos; després em compro un aparell que integra sintonitzador de radio FM, reproductor de cassets, amplificador i dos bafles petits que es poden separar. Tot plegat sona força bé a la meva cabina. Recordo que només tenia 5 cassets: Rubber Soul dels Beatles, Emerson, Lake & Palmer dels idem, el doble Wheels of fire de Cream i una selecció ─Getz/Gilberto, Bob Dylan, Lluis Llach, Pink Floyd, Vinicius de Moraes i altres─ gravada en un C60 i triada pel amic Josep Maria.

Després d’una travessa amb bon temps i sense res remarcable, quan som a unes 15 milles de la barra del Guadalquivir, un altre vaixell mercant ens ve aconseguint per l’aleta de babord, és probable que vagi a Cadiz.

Arribem tard a Sevilla i quant puc trucar a na Eulàlia, ja ha sortit de casa, li dic a sa mare que tornaré a ser a Sevilla el proper diumenge i que la trucaré més d’hora si puc. Vaig al bar dels cargolins amb el Capi i tornem aviat a bord.

Dilluns es fa més ràpida la descàrrega i salpem més d’hora que normalment doncs aquest viatge tocarem dos ports canaris. Primer Sta. Cruz de Tenerife i després las Palmas de Gran Canaria. En els dos ports es treballa amb més estibadors i també de nit per tal de salpar a l’hora habitual. A la travessa cap a Sevilla tenim una mica de mar de proa que no ens impedeix quedar atracats a les quatre de la tarda. En l’últim dinar, el capità va posar fi a una controvèrsia política amb aquestes paraules: «Mentre jo sigui capità d’aquest vaixell, tothom, sempre que faci bé la seva feina, pot pensar i opinar el que cregui convenient».

Vaig a terra amb el cap de màquines, un sevillà molt gras i «dicharachero», fill de família rica i molt religiosa ─sovint se’n fot de sa mare anomenant-la «menja hòsties»─ que maltracta de paraula a en Camborio, el tercer maquinista, un bona fe molt primari i illetrat. Per això el Chief, tot i ser simpàtic i de tracte fàcil, no em cau del tot bé, però avui s’ha entestat a convidar-me al bar sevillà on fan el millor «rabo de toro» del mon mundial…

En sortir del port, des de la primera cabina que trobo, truco a l’Eulàlia i quedem on els cargolins a les set. Tip del, efectivament, excels «rabo de toro» i una mica torrat arribo a les set en punt al bar dels cargolins. De seguida arriba la Eulàlia, que està preciosa. Com estic desinhibit i una mica embalat la faig riure força. Tot plegat se li fa més fàcil dir-me que s’ho passa bé amb mi i que li agrado força, però creu que és millor que no ens tornem a veure ¿? No vol comprometre’s amb un home de mar que mai hi és quan se’l necessita. Te raó, així que ens acabem les birres, ens fem una bona abraçada, ens desitgem sort i adéu-siau…

Estic una mica trist mentre naveguem cap a Las Palmas. Un dels motors auxiliars dona força feina als maquis durant la travessa.

A Las Palmas tinc un munt de cartes; del meu germà, d’un amic, de dues amigues i de ma germana. Aquesta última hi adjunta, de part de mon pare, aquest anunci de La Vanguardia del 07-10-1971:

A priori no m’interessa doncs, tot i que acostumen a pagar bons calers, aquí estic molt bé i, en tot cas, aviat he de incorporar-me a files, a fer la maleïda mili.

La tornada a Sevilla ha estat bastant ràpida amb un SSW que ens empeny i a estones ens porta un xic de pluja. En aquesta ciutat seguim el ja ritual de fer una primera escala (i de vegades la única) al bar dels cargolins i després anem a fotre’ns unes tapes al barri de Triana. Torno a bord bastant torrat.

Dilluns salpem a mitja tarda cap a Las Palmas. La travessa també es força ràpida.

Des d’aquest últim port fins a la barra del Guadalquivir tenim forta maror de proa i quedem atracats a Sevilla passades les 9 de la nit. No baixo a terra.

Diumenge 7 de novembre tornem a estar a la capital andalusa, aquest cop quedem atracats i llestos a les 6 de la tarda. Anem a sopar a una pizzeria amb parada prèvia on els cargolins. La premsa parla profusament de l’erupció que està tenint lloc al sud de l’illa de La Palma.

La nit del dia 10 al 11 de novembre podem veure les fogonades del citat volcà unes hores abans no arribem a Las Palmas. Tornem a salpar d’aquest port gran canari passada la mitjanit (11/12). Aquest cop no veiem fogonades ni cap claror de l’ erupció de l’illa més verda de l’arxipèlag. Passades les sis de la tarda del diumenge 14 (a Sevilla), els que no sopem a bord baixem a terra i anem cap la catedral. Passejada, cargolins, vins, passejada, més vins amb tapes variades i abans de mitjanit al llit.

Se’m comença a fer monòtona aquesta línia que més o menys es pot resumir així (de mitja): Una setmana = 168 hores de les quals 30 hores a Sevilla, 58 hores de travessa fins Las Palmas, 18 hores en aquest port i 62 hores de travessa fins Sevilla.

Passades les 20 hores del dilluns es revira el vaixell amb màquina, espring de proa i llarg de fora de proa. Quan el vaixell queda perpendicular al moll, es llarga tot, es dona enrere i després tot a estribord i endavant poc enfilant cap la resclosa.

Als voltants de les dues de la matinada de dijous quedem atracats al muelle Grande del Puerto de la Luz, que així es deia en aquella època al port de Las Palmas de Gran Canaria. Els que viuen aquí surten disparats ─el primer maquinista i un greixador─, poc després surten un parell de puters. La resta ens n’anem a dormir.

Al salpar, fora del port, passem entremig d’uns quants vaixells fondejats, molt a prop d’un pesquer rus.

Tenim unes singladures dures amb maregassa de proa. Capto un SOS d’un vaixell belga amb corriment de càrrega al sud del mar d’Irlanda que te una escora permanent de 40º a estribord i la tripulació preparant-se per abandonar el vaixell.

Arribem mol tard a Sevilla, són casi les dues de la matinada del dilluns 22 quant quedem atracats i llestos de màquina.

Salpem altre cop al cap de 16 hores. La baixada cap a Las Palmas resulta molt millor que la pujada. A Las Palmas vaig a fotrem un bany a la platja de las Canteras, l’aigua és freda, però el sol escalfa força. Hi ha una mica de gent.

Aquest cop la pujada a Sevilla és quasi plàcida. Arribem diumenge força d’hora, a les tres de la tarda ja estem atracats, abans que el nostre bessó que ve de Sta. Cruz de Tenerife. Passegem pel parc de Mª Luisa abans de fer-ho pel barri de Santa Cruz on comencem a llastrar-nos amb canyes o tintos segons gustos. Anem el Capi, el Chief, en Fermín i Jo. Seguim llastrant-nos on els cargolins i després passem a fer-ho pels bars de Triana. Tornem a bord a quarts de dotze massa llastrats i, en el meu cas, amb la marca del francbord (interior) a tropical aigua dolça…

El trajecte fins Las Palmas és força plàcid. Ens creuem, a prop, amb un vaixell de similar tonatge que el nostre, però no li puc llegir el nom doncs està a contrallum. El truco per OM 500 kc/s, però no em contesta; també el truco per VHF canal 16, però tampoc contesta…

A Las Palmas vaig a comprar queviures i vi pels ressopons nocturns mentre s’abarroten les bodegues i part dels entreponts amb pinyes de plàtans. Es rumoreja que en un futur no molt llunyà es deixarà de portar els plàtans amb pinyes senceres embalades amb palla, paper i cordill; es pensa trossejar les pinyes i embalar els trossos en capses de cartró. Encara que probablement es tardarà en fer-ho.

A les 17:15 hores del diumenge 28 de novembre quedem atracats i llestos de màquina a Sevilla. Vaig al cinema amb el Capi a veure «La guerra de Murphy» que ens agrada força.

En la travessa de baixada es compleixen dos mesos des que vaig embarcar.

Després de carregar totalment les bodegues a Las Palmas anem a Santa Cruz de Tenerife a carregar del tot els entreponts més 4 contenidors perforats a coberta carregats també amb plàtans. El nostre bessó, el Lago Garda, te una averia seria a la màquina i sembla que tardarà al menys una setmana en reparar-la. Nosaltres carreguem els nostres plàtans més una part dels del vaixell avariat. Caldrà passar la barra abans o després de la baixamar doncs anem amb més calat que el de costum. A Tenerife vaig a dinar amb el meu col·lega del Ter que també es troba atracat al mateix moll.

Atraquem a Sevilla a primera hora del dilluns 5 de desembre i de seguida comença la descàrrega. Ens diuen que, al menys, haurem de fer un altre viatge carregant als dos ports canaris. Esperem que només sigui un altre viatge doncs anem massa justos de temps i una mica estressats per fer els dos ports. A quarts de vuit som a la resclosa i aviat baixem riu avall.

Bon temps amb maror i vent a favor.

A Las Palmas, la premsa (08-12-71) es fa ressò del primer aterratge d’una nau espacial al planeta Mart. Es tracta de la nau de la Unió Soviètica Mart III que va posar-se suaument a la superfície del planeta el passat 2 de desembre segons informa l’agencia Tass.

Aconseguim salpar de Tenerife a temps per arribar diumenge a mitja tarda a Sevilla i poder fer unes rondes a compte del meu acomiadament l’endemà.

Em desembarco per passar el Nadal a casa i fer unes llargues vacances abans de fer el servei militar obligatori o més ben dit «la puta mili».

L’endemà al matí arriba el meu relleu, en Joan. Podem posar-nos al dia sense pressa doncs el meu avió no surt fins les vuit de la nit.

Deixo el «Lago Como» amb una mica de tristor doncs ha estat el primer vaixell on he treballat i alhora ha sigut testimoni del meu transit de l’adolescència a l’adultesa mentre navegàvem plegats unes 64.880 milles.

I així conclouen aquesta mena de memòries escrites casi 50 anys després.

Totes les fotografies són de l’autor.

Romàn Sánchez Morata, 22 de desembre de 2021

Anar a Lago Como I

Anar a Lago Como IV

Anar a l’index de Articles en Català

Anar a «SAC Barcelona», el último vapor español

Article original: http://m.navegar-es-preciso.com/news/lago-como-v-i-ultim/

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s